Glossari de termes
- Sac Embrionari
- Part central del primordi seminal que inclou, abans de la fecundació, vuit cèl·lules: l’ovocèl·lula, dues sinèrgides, tres antípodes i dues de centrals o polars.
- Sac Pol·línic
- Cavitat de l’antera on es forma el pol·len.
- Salzeda
- Formació vegetal, generalment arbustiva dominada per diverses espècies de salzes (Salix sp.)
|
- Sàmara
- Fruit sec, indehiscent i amb una sola llavor i guarnit d'un ala, com el que donen freixes i oms.
| |
- Sapròfit
- Planta que per viure requereix de matèria orgànica en descomposició.
- Sèpal
- Un dels elements del calze de la flor, en general sense colors vistosos.
- Sement
- Llavor.
- Semimarcescenc
- Dit d’aquelles fulles que un cop arribada l’estació desfavorable per a la planta es marceixen parcialment i algunes, fins i tot, poden assecar-se del tot però romandran un període més o menys damunt de les branques.
- Septicida
- Fruit en càpsula que s’obre longitudinalment pels marges dels carpels.
- Sèssil
- Sense suport propi. Dit d'una fulla a la que li falta el pecíol o d'una flor a la que li falta el peduncle.
- Silícula
- Fruit en càpsula de les crucíferes amb una llargada inferior a tres vegades l’amplada.
|
- Síliqua
- Fruit capsular, allargat, que s’obre per dues valves, i que és típic de les crucíferes.
| |
- Simbiosi
- Associació de dos organismes amb benefici mutu.
- Simpètala
- Dit de la corol·la amb els pètals soldats.
- Simple
- No dividit en parts, ja sigui referit a la fulla o a altres òrgans laminars.
- Simpòdic
- Eix principal que cessa la seva elongació i en què el creixement és continuat per branques laterals.
- Sincàrpic
- Dit del gineceu que presenta tots els carpels soldats formant un sol ovari.
- Singenèsics
- Dit dels estams units per les anteres, però amb els filaments lliures.
- Siscallars
- Formació vegetal nitrohalòfila constituïda per arbusts i plantes herbàcies grises que viuen en medis àrids i subàrids. Es troba ben representada a la plana occidental catalana per plantes com el siscall (Salsola vermiculata), la botja pudent (Artemisia herba-alba) i l’harmalà (Peganum harmala)
|
- Sorus
- Grup d’esporangis (s) que es troben, generalment a les fulles (f, frondes) de les falgueres.
| |
- Subafil-l·la
- Gairebé sense fulles.
- Subsèssil
- Gairebé sèssil.
- Subspontani-ània
- Dit d’aquelles plantes que han estat introduïdes de forma voluntària per part de l’home a fi d’ésser cultivades, i que un cop escapades d’on han estat plantades (jardins, camps de conreu) no s’allunyen més que uns pocs mestres enllà.
- Subterminal
- Proper a l’àpex.
- Súber
- Capa externa d’una escorça formada per teixit suberós.
- Suculent/a
- Amb òrgans carnosos o sucosos pel seu contingut en aigua.
- Sufruticós-osa
- Dit de la planta perenne que és llenyosa a la base i amb branques herbàcies a la part superior, que són les més joves.
- Súper
- Ovari amb els sèpals, pètals i estams inserits a la seva base
|