Glossari de termes
A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | U | V | X | Z
  P
Tria el terme a cercar



       P
  • Paladar
  • Replec del llavi inferior que tanca la gorja en algunes corol·les.
  • Pàlea
  • Bràctea superior de les dues que tanquen la flor de les gramínies.
  • Palmat-ada
  • Dit de la fulla o altri òrgan foliaci de lòbuls, folíols, segments i nervadura, si hi són, divergents com els dits d'una mà.
  • palmat
  • Panícula
  • Inflorescència constituïda per un raïm de raïms.
  • panicula
  • Paràsit-a
  • Planta que obté el seu aliment d’una altra planta viva a la qual es troba unida.
  • Papilionàcia
  • Dit de la corol·la que consta d’un pètal superior (e, estendard), dos pètals laterals (a, ales) i dos d’inferiors (c, carena), i que és pròpia de les lleguminoses.
  • papilionacia
  • Paripinnat-ada
  • Dit de la fulla pinnaticomposta que no acaba amb un folíol i en conseqüència té un nombre parell de folíols.
  • paripinnada
  • Partenocàrpia
  • Formació d’un fruit sense fecundació prèvia i en general sense el desenvolupament de llavors.
  • Pasturatge
  • Formació vegetal que pot referir-se a comunitats de significació molt diversa en la que poden formar part des de plantes gramínies o graminoides fins a plantes sufruticoses i petites mates.
  • Pecíol
  • Peu o cua que sosté el limbe de la fulla i permet que aquesta es pugui inserir a la tija (p).
  • pecíol
  • Pedicel·le
  • Peu o suport, en general prim, de cada flor en una inflorescència.
  • Peduncle
  • Peu o peus que sostenen una o diverses flors o fruits.
  • Pentàmer-a
  • Dit d’aquell òrgan que consta de cinc peces o parts.
  • Perenne
  • Que pot viure diversos anys.
  • Perennifoli
  • Planta que té les fulles perennes.
  • Periant
  • Embolcall floral, format normalment pel calze i la corol·la
  • Pericarpi
  • Coberta total del fruit, de manera que inclou des de la pela al pinyol, si en tenen, però no la llavor.
  • Persistent
  • Dit de l'òrgan que aguanta més temps. En el cas de les fulles s'aplica quan aquestes es conserven més enllà de la que hom pot considerar l'estació desfavorable.
  • Pètal
  • Conjunt de peces, generalment vistoses i colorides, que formen la corol·la de les flors.
  • Pilós-osa
  • Que té pèls.
  • Pinnada
  • Fulla amb nervació formada per un nervi medial d’on arranquen els nervis secundaris.
  • Pirofitisme
  • Fenomen de piròfil. Dit de les plantes que sorgeixen en gran nombre en aquelles terres que s’han vist afectades per incendis.
  • Piroresistent
  • Dit de la planta que disposa d’estructures que la fan més resistent al foc que a altres.
  • Pistil
  • Òrgan femení de la flor en forma de matràs format per un carpel tancat sobre ell mateix, o per un conjunt de carpels. Consta d’ovari, estil i estigma.
  • Pixidi
  • Fruit en càpsula amb la dehiscència transversal
  • Placenta
  • Part de l’ovari a la qual les llavors es troben unides.
  • Planocaducifòlia
  • Dit de la planta que té les fulles amples i a la vegada són caduques a l’hivern.
  • Polígama
  • Amb flors masculines, femenines i hermafrodites sobre la mateixa planta.
  • Pol·len
  • Petits grans o espores produïdes per les anteres. Constitueixen les cèl·lules reproductores masculines de la flor.
  • Pol·linització
  • Transferència de grans de pol·len des de l’antera de l’estam fins a l’estigma.
  • Poliploide
  • Amb més de dues sèries de cromosomes a cada cèl·lula.
  • Pom
  • Fruit carnós provinent d’un ovari ínfer pluricarpelar, amb cavitats endocàrpiques que contenen les llavors i immers dins del receptacle.
  • Prats de jonça
  • Formació vegetal amb aspecte de matollar o pastura dominada per la jonça (Aphyllanthes monspeliensis)
  • Prats secs
  • Formacions vegetals herbàcies constituïdes fonamentalment per plantes anuals que en arribar l’estiu s’assequen ràpidament, com els llistonars.
  • Primordi seminal
  • Estructura de l’ovari que, desprès de la fecundació, desenvolupa una llavor. Equival també a òvul.
  • Pruïna
  • Polsim ceri que recobreix alguns òrgans vegetals, en especial els fruits i les fulles.
  • Pteridòfits
  • Plantes vasculars amb rel, tija i fulles, i sense flors ni llavors, amb reproducció sexual per espores, com les falgueres i similars.
  • Pubescent
  • Amb pèls molt fins i suaus.
  • Pulvínul
  • Forma que adopten les plantes que presenten una tija compacta i aplicada al sòl a manera de coixí a fi de resistir millor els efectes perniciosos del vent.