Glossari de termes
- Paladar
- Replec del llavi inferior que tanca la gorja en algunes corol·les.
- Pàlea
- Bràctea superior de les dues que tanquen la flor de les gramínies.
|
- Palmat-ada
- Dit de la fulla o altri òrgan foliaci de lòbuls, folíols, segments i nervadura, si hi són, divergents com els dits d'una mà.
| |
- Panícula
- Inflorescència constituïda per un raïm de raïms.
| |
- Paràsit-a
- Planta que obté el seu aliment d’una altra planta viva a la qual es troba unida.
|
- Papilionàcia
- Dit de la corol·la que consta d’un pètal superior (e, estendard), dos pètals laterals (a, ales) i dos d’inferiors (c, carena), i que és pròpia de les lleguminoses.
| |
- Paripinnat-ada
- Dit de la fulla pinnaticomposta que no acaba amb un folíol i en conseqüència té un nombre parell de folíols.
| |
- Partenocàrpia
- Formació d’un fruit sense fecundació prèvia i en general sense el desenvolupament de llavors.
|
- Pasturatge
- Formació vegetal que pot referir-se a comunitats de significació molt diversa en la que poden formar part des de plantes gramínies o graminoides fins a plantes sufruticoses i petites mates.
|
- Pecíol
- Peu o cua que sosté el limbe de la fulla i permet que aquesta es pugui inserir a la tija (p).
| |
- Pedicel·le
- Peu o suport, en general prim, de cada flor en una inflorescència.
- Peduncle
- Peu o peus que sostenen una o diverses flors o fruits.
- Pentàmer-a
- Dit d’aquell òrgan que consta de cinc peces o parts.
- Perenne
- Que pot viure diversos anys.
- Perennifoli
- Planta que té les fulles perennes.
- Periant
- Embolcall floral, format normalment pel calze i la corol·la
- Pericarpi
- Coberta total del fruit, de manera que inclou des de la pela al pinyol, si en tenen, però no la llavor.
- Persistent
- Dit de l'òrgan que aguanta més temps. En el cas de les fulles s'aplica quan aquestes es conserven més enllà de la que hom pot considerar l'estació desfavorable.
- Pètal
- Conjunt de peces, generalment vistoses i colorides, que formen la corol·la de les flors.
- Pilós-osa
- Que té pèls.
- Pinnada
- Fulla amb nervació formada per un nervi medial d’on arranquen els nervis secundaris.
- Pirofitisme
- Fenomen de piròfil. Dit de les plantes que sorgeixen en gran nombre en aquelles terres que s’han vist afectades per incendis.
- Piroresistent
- Dit de la planta que disposa d’estructures que la fan més resistent al foc que a altres.
- Pistil
- Òrgan femení de la flor en forma de matràs format per un carpel tancat sobre ell mateix, o per un conjunt de carpels. Consta d’ovari, estil i estigma.
- Pixidi
- Fruit en càpsula amb la dehiscència transversal
- Placenta
- Part de l’ovari a la qual les llavors es troben unides.
- Planocaducifòlia
- Dit de la planta que té les fulles amples i a la vegada són caduques a l’hivern.
- Polígama
- Amb flors masculines, femenines i hermafrodites sobre la mateixa planta.
- Pol·len
- Petits grans o espores produïdes per les anteres. Constitueixen les cèl·lules reproductores masculines de la flor.
- Pol·linització
- Transferència de grans de pol·len des de l’antera de l’estam fins a l’estigma.
- Poliploide
- Amb més de dues sèries de cromosomes a cada cèl·lula.
- Pom
- Fruit carnós provinent d’un ovari ínfer pluricarpelar, amb cavitats endocàrpiques que contenen les llavors i immers dins del receptacle.
- Prats de jonça
- Formació vegetal amb aspecte de matollar o pastura dominada per la jonça (Aphyllanthes monspeliensis)
- Prats secs
- Formacions vegetals herbàcies constituïdes fonamentalment per plantes anuals que en arribar l’estiu s’assequen ràpidament, com els llistonars.
- Primordi seminal
- Estructura de l’ovari que, desprès de la fecundació, desenvolupa una llavor. Equival també a òvul.
- Pruïna
- Polsim ceri que recobreix alguns òrgans vegetals, en especial els fruits i les fulles.
- Pteridòfits
- Plantes vasculars amb rel, tija i fulles, i sense flors ni llavors, amb reproducció sexual per espores, com les falgueres i similars.
- Pubescent
- Amb pèls molt fins i suaus.
- Pulvínul
- Forma que adopten les plantes que presenten una tija compacta i aplicada al sòl a manera de coixí a fi de resistir millor els efectes perniciosos del vent.
|