|
Baia
Fruit carnós i indehiscent, dotat d'un epicarp prim (la pela) i un mesocarp i endocarp carnosos (la polpa).
|
|
Bardissa
Formació vegetal densa i impenetrable, formada majoritàriament per arbusts espinosos caducifolis o semicaducifolis, que es fa, preferentment, als marges i a les clarianes dels boscos. En aquestes formacions hi ha una bona representació d’espècies de rosàcies: Rosa sp.; Crataegus monogyna; Rubus sp.
|
|
Barrella
Dit del producte que s’obté de les plantes homònimes que en cremar-les s’obté una cendra fortament alcalina emprada antigament en la fabricació de sabó i vidre.
|
Basal
Dit de les fulles (b) o altres òrgans de les plantes situats a la part inferior.
|  |
|
Bicarpelar
Ovari format per dos carpels.
Biennal
Planta que completa el seu cicle en més d'un any, però en menys de dos. Floreix al segon any.
|
|
Bilabiat-ada
Dit de la corol·la (c) o del calze (d) dividit en dos llavis.
|  |
|
Bisexual
Amb òrgans masculins (estams) i femenins (carpels) a la mateixa flor.
Boixeda
Matollar perennifoli mediterrani d'alçada moderada (1-2,5 m) i força dens, àmpliament dominat pel boix (Buxus sempervirens).
Bosc de ribera
Dit dels boscos que es fanals marges de superfícies d’aigua, sigui corrent com els marges d’un riu o de circulació més aviat lenta o nul·la com el cas d’un estany, embassament o llac.
Bosc en galeria
Bosc que s’estableix a la riba d’un corrent d’aigua.
Bosquina
Formació vegetal constituïda majoritàriament per arbusts.
|
|
Bràctea
Òrgan foliaci situat prop de les flors i semblant a les fulles pel seu aspecte (b), però diferent per la forma.
|  |
|
Brolla
Formació perennifòlia mediterrània integrada bàsicament per arbusts esclerofil·les.
Bruguerar
Formació vegetal d’1,5-2,5 m d’alta constituïda per arbusts i dominada per brucs (Erica sp.)
|
|
Bulb
Modificació d'una tija a la vida subterrània, coberta de fulles carnoses o membranoses riques en substàncies de reserva, la qual adquireix una forma globosa o ovoide.
|  |