Glossari de termes
A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | U | V | X | Z
  A
Tria el terme a cercar


       A
  • Acaule
    •
  • Planta que té la tija tan curta que sembla no tenir-ne.
  • Acicular
    •
  • Dit d'aquell òrgan que es presenta llarg i prim, en forma d'agulla, com les fulles dels pins.
  • Aclamídia
  • Dit d’aquelles flors a les que les hi falta el periant.
  • Acrescent
    •
  • Dit de l’òrgan que continua el seu creixement un cop format.
  • Actinomorf-a
    •
  • Dit de les flors i de les corol·les que tenen tres o més plans de simetria.
  • Acuminat-ada
    •
  • Dit d’aquell òrgan de la planta (fulles, fruits...) que acaba de forma més o menys sobtada en punta.
    		• acuminat
  • Adventici-ícia
    •
  • Dit de l’òrgan que s’origina en un lloc no usual, com rels formades a partir d’una tija o d’un rizoma.
  • Afil·le-a
    •
  • Dit de la planta, tija o branca que no té fulles.
  • Aglà
    •
  • Fruit d'algunes fagàcies caracteritzat per estar format per un aqueni de mida gran, de pericarp coriaci (a), embolcallat inferiorment per la base per una peça anomenada cúpula (c).
    		• aglà
  • Agut-ada
    •
  • Dit de l'òrgan foliaci en el qual els marges acaben a l'àpex formant un angle agut.
  • Altern-a
    •
  • Dit de les fulles quan es disposen en dos rengles a cada banda de la tija o de les branques, sense que es situïn al mateix nivell.
    		• altern
  • Al·lògama
    •
  • Dit de la planta les flors de la qual (els primordis seminals) es fecunden amb flors (pol·len) d’una altra planta de la mateixa espècie.
  • Ament
    •
  • Inflorescència densa i espiciforme, generalment penjant, formada per flors unisexuals de periant nul o molt reduït.
    		• ament
  • Amplexicaules
    •
  • Fulles que envolten la tija però no totalment.
  • Androceu
    •
  • Conjunt d'òrgans sexuals masculins de la flor.
  • Angiosperma
    •
  • Planta fanerògama en la que els carpels formen una cavitat tancada o ovari dins del qual hi ha els primordis seminals, susceptibles de convertir-se en llavors.
  • Anemocòria
    •
  • Dispersió de fruits o llavors pel vent.
  • Anemòfila
    •
  • Dispersió dels grans de pol·len pel vent.
  • Anemògama
    •
  • Anemòfila.
  • Anual
    •
  • Planta que completa el seu cicle vital en un període de temps inferior a un any.
  • Antera
    •
  • Part de l’extrem d’un estam que produeix el pol·len.
  • Anvers
    •
  • Cara superior de les fulles.
  • Apèndix
    •
  • Part accessòria d'algun òrgan.
  • Apètala
    •
  • Flor sense pètals.
  • Àpex
    •
  • Extrem superior d'un òrgan: tija, fulla, fruit...
  • Apocàrpic
    •
  • Dit del gineceu amb tots els seus carpels lliures; cada carpel origina un ovari independent.
  • Aqueni
    •
  • Fruit sec i amb una sola llavor, de pericarp dur i no adherit a la llavor.
  • Aresta
    •
  • Prolongació llarga i prima d’un òrgan; sovint present a la gluma o lemma de l’espigueta d’una gramínia.
  • Aril
    •
  • Excrescència carnosa que envolta la llavor.
  • Arvense
    •
  • Dit de les plantes que creixen en els camps de conreu.
  • Asexual
    •
  • Reproducció no sexual.
  • Asimètric-a
    •
  • Dit d’aquell òrgan, flor o fulla, que no te cap pla de simetria.
  • Atenuat-ada
    •
  • Dit de l'òrgan que perd de manera progressiva amplària o gruix cap a un extrem.
    		• atenuat
  • Aurícula
    •
  • Petit apèndix laminar de la base d’una fulla.
  • Autògama
    •
  • Dit de la planta en la qual les flors (els primordis seminals) es fecunden amb el seu propi pol·len.
  • Axil·la
    •
  • Punt d'unió d'una fulla o peduncle amb la tija que els suporta.
  • Axil·lar
    •
  • Relatiu a l’axil·la, és a dir a l’enforcadura d’una fulla o altre òrgan foliaci amb la tija que la sosté.