Eleosoma
Reserva de matèria nutritiva exterior que posseeixen algunes diàspores amb la finalitat de cridar l’atenció dels animals que poden afavorir llur disseminació, especialment formigues i altres artròpodes.
El·líptica
Fulla, fruit o qualsevol altre òrgan vegetal que té forma d’el•lipse.
Embrió
Plàntula rudimentària situada encara a l’interior de la llavor.
Endemisme
Dit de l’espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.
|
Endocarpi
Part més interna del pericarpi que sol formar el pinyol (en).
| |
Endosperma
Teixit nutritiu que es troba a l’interior d’algunes llavors.
Entomòfila
Dispersió dels grans de pol·len amb l’ajut d’insectes.
Entomògama
Entomòfila.
Entrenús
Fragment de la tija situat entre dos nusos.
|
Epicarp
Part més externa del pericarpi, que sol formar la pela d'alguns fruits (ep).
| |
Epífita
Planta que creix sobre una altra, sovint arbres, sense obtenir-ne cap aliment.
Epigeu
Dit de qualsevol òrgan vegetal que creix damunt del sòl. Dit dels fongs que desenvolupen els aparells esporífers damunt de la superfície del sòl com la farinera borda o el rovelló.
Esclerofil·le
Dit d’aquelles plantes que presenten fulles dures i coriàcies, ben adaptades a la sequedat.
Escutel
Cotilèdon de les gramínies.
Espàdix
Inflorescència amb nombroses flors sèssils sobre un eix carnós i inflat.
Esparsa
Amb una fulla a cada nus i disposades de forma helicoïdal al llarg de la tija.
Espata
Bràctea gran, sovint acolorida, que acostuma a envoltar una inflorescència; s'aplica a les monocotiledònies.
Espermatòfit
Planta provista de llavors.
|
Esperó
Prolongació a manera de tub de la base del calze o de la corol·la (e).
| |
Espiciforme
Que té forma d’espiga.
|
Espiga
Inflorescència racemosa de flors sèssils disposada al llarg d’un eix.
| |
Espigueta
Cadascun dels elements que constitueixen la inflorescència de les gramínies; consisteix en una o diverses flors envoltades per un parell de glumes.
Espora
Corpuscle unicel·lular que serveix per a la reproducció de les falgueres i altres vegetals primitius.
Esporada
Nom que rep la massa d’espores.
Esporangi
Òrgan tancat de les falgueres i altres criptògames vasculars que conté les espores.
Esporofil·le
Fulla fèrtil que porta els esporangis.
Esquizocarp
Fruit dehiscent que quan és madur es descompon en unitats amb una sola llavor cadascuna.
Estam
Òrgan reproductor masculí de la flor; consta d’una antera sobre un filament.
Estaminodi
Estam estèril; sovint reduït o modificat.
Estatge montà
Nivell que correspon a un o a diversos tipus de vegetació que se superposen en una regió muntanyenca a conseqüència dels canvis de clima que es produeixen amb l’altitud.
Estigma
Part apical del gineceu; constitueix la part receptiva on germinen els grans de pol·len.
Estil
Part allargada del gineceu compresa entre l’ovari i l’estigma.
Estilopodi
Part basal inflada de l’estil; característic de les umbel·líferes.
Estípet
Tronc de les palmeres. Tija no ramificada de les plantes arbòries.
|
Estípula
Expansió foliàcia (e) situada, generalment, a la base del pecíol de la fulla (p).
| |
Estipulat-ada
Que du estípules.
Estoló
Ramificació lateral de la base d’una tija, sovint llarga i prima i que creix horitzontalment arrelant en els nusos.
Estoma
Obertures de l’epidermis de les fulles per on té lloc l’intercanvi de gasos.
Exocarp
Part més externa de la paret del fruit.
|
Estròbil
Nom que s'empra per designar les pseudofructificacions llenyoses de les coníferes (e).
| |