|
Esporogènesi
- Esporogènesi masculina:
L'estam típic de les Angiospermes es correspon amb un microsporòfil·le amb quatre microsporangis
(els sacs pol·línics). La secció transversal d'una antera jove mostra cada sac pol·línic amb un
arquespori pol·linígen al seu interior i una paret formada per quatre estrats de cèl·lules. La capa més
interior s'anomena tapet i serveix per a la nutrició dels grans de pol·len.
L'arquespori forma un gran nombre de cèl·lules mare del pol·len (cèl·lules esporògenes). De cadascuna
d'elles s'originen, per meiosi els grans de pol·len uninucleats (micròspores).
Els grans de pol·len desenvolupen dues capes, quan encara són als sacs pol·línics; una intina cel·lulòsica
i una exina impregnada d'esporopolenines, que és especialment fina als porus i als colps. Els grans de
pol·len varien en el nombre i la disposició dels porus germinatius, en l'ornamentació de l'exina, en la forma
i en la seva grandària.
|
|
Esporogènesi de les angiospermes. Formació de les quatre micròspores masculines.
|
- Esporogènesi femenina:
Els carpels corresponen als megasporòfil·les i els primordis seminals inserits en ells equivalen als
megasporangis. En el desenvolupament de la nucel·la del primordi seminal i després d'unes divisions,
es desenvolupen algunes -o només una- cèl·lules mares del sac embrional. Aquesta cèl·lula ressalta
ben aviat per la seva mida. Al llarg de l'esporogènesi femenina (megasporogènesi), s'originen per meiosi,
quatre meiòspores. D'aquestes només una (la megàspora) es transformarà més tard en el sac embrional
uninucleat.
|
|
Esporogènesi de les angiospermes. Formació de la megàspora funcional femenina.
|
|
