Segons la procedčncia del gra de polˇlen transferit per a la fecundaciķ es diferencien els tipus de sistemes
reproductius següents:
- Autogāmia: quan els gāmetes que suneixen i donen lloc al zigot, provenen del mateix individu.
En aquest cas la flor accepta el polˇlen procedent tant de la mateixa flor com de les flors de la mateixa planta.
Equival a dir que el polˇlen produīt per un individu es rebut per un mateix individu genčtic. Sķn exemple de
plantes autōgames moltes plantes cultivades com larrōs, lordi, el blat, el cotķ i la pesolera.
- Alˇlogāmia: quan la fecundaciķ té lloc entre gāmetes procedents de dos individus distints.
Més concretament, quan el polˇlen produīt per un individu es rebut per lestigma dun altre individu genčtic
de la mateixa espčcie. El concepte de fecundaciķ creuada ve a ser sinōnim dalˇlogāmia.
Sķn exemple de plantes alˇlōgames el panís, cānem, gira-sol, tomāquet i ceba.
En relaciķ amb aquests conceptes parlem dautopol.linitzaciķ i dautoesterilitat. Autopolˇlinitzaciķ equival a
autogāmia, mentre lautoesterilitat és aquell procés pel qual no es pot produir fecundaciķ entre gāmetes
dun mateix individu hermafrodita. La clistogāmia representa un cas extrem de mecanisme afavoridor de
l'autopolˇlinizaciķ, ja que la flor no arriba a obrir-se mai a fi devitar larribada de grans de polˇlen forans.
Mecanismes que afavoreixen l'alˇlogāmia
