La formació de l'embrió - Botànica Agrícola i forestal

Després de la fecundació s'origina, a partir del zigot, un embrió, i a partir del nucli endospèrmic així com del plasma restant del sac embrional es forma el teixit nutritiu conegut amb el nom d'endosperma secundari. En aquest procés l'ovocèl·lula transformada en un zigot es divideix, per un o per diversos tabics transversals, en una sèrie curta de cèl·lules que constitueixen l'anomenat proembrió. Només la cèl·lula o les cèl·lules davanteres d'aquesta sèrie, orientades vers l'interior del sac embrional, formen més tard l'embrió. Les cèl·lules restants constitueixen el suspensor. El suspensor empeny l'embrió fins el teixit nutritiu que s'està formant i alhora contribueix en la seva nutrició.

La cèl·lula que es troba entre el suspensor i l'embrió està sovint conformada com hipòfisi i, després de posteriors divisions, pot contribuir a la formació de la caliptra i de l'àpex de la rel.

En un principi l'embrió és un cos arrodonit i pluricel·lular, dividit primer en quadrants i després en octants situat a l'extrem del suspensor. Més tard es diferencia de manera que, en la part que mira vers el micròpil, s'origina el primordi de la rel (la radícula) amb la caliptra, i en la part que mira vers la calaza es formen els cotilèdons i el meristema apical (el qual originarà la plúmula). En les dicotiledònies es desenvolupen dos cotilèdons laterals, entre els quals es troba el meristema apical. En les monocotiledònies es forma un sol cotilèdon de forma aparent terminal, mentre el meristema apical apareix al seu costat.

Abans que el zigot es divideixi per primera vegada, sol dividir-se el nucli endospèrmic i comença així a formar-se l'endosperma secundari, que en un inici serveix de d'aliment a l'embrió. Aquest endosperma, més tard, es converteix en un teixit de reserva de la llavor, que és consumit per l'embrió abans o després de la seva germinació o bé desapareix per complet de forma secundària. En relació amb aquest procés parlem de llavors amb o sense endosperma.