Després de la fecundació s'origina, a partir del zigot, un embrió, i a partir del nucli endospèrmic així com
del plasma restant del sac embrional es forma el teixit nutritiu conegut amb el nom d'endosperma secundari.
En aquest procés l'ovocèl·lula transformada en un zigot es divideix, per un o per diversos tabics transversals,
en una sèrie curta de cèl·lules que constitueixen l'anomenat proembrió. Només la cèl·lula o les cèl·lules
davanteres d'aquesta sèrie, orientades vers l'interior del sac embrional, formen més tard l'embrió. Les cèl·lules
restants constitueixen el suspensor. El suspensor empeny l'embrió fins el teixit nutritiu que s'està
formant i alhora contribueix en la seva nutrició.
La cèl·lula que es troba entre el suspensor i l'embrió està sovint conformada com hipòfisi i, després de
posteriors divisions, pot contribuir a la formació de la caliptra i de l'àpex de la rel.
En un principi l'embrió és un cos arrodonit i pluricel·lular, dividit primer en quadrants i després en octants
situat a l'extrem del suspensor. Més tard es diferencia de manera que, en la part que mira vers el micròpil,
s'origina el primordi de la rel (la radícula) amb la caliptra, i en la part que mira vers la calaza es formen els
cotilèdons i el meristema apical (el qual originarà la plúmula). En les dicotiledònies es desenvolupen dos
cotilèdons laterals, entre els quals es troba el meristema apical. En les monocotiledònies es forma un sol
cotilèdon de forma aparent terminal, mentre el meristema apical apareix al seu costat.
Abans que el zigot es divideixi per primera vegada, sol dividir-se el nucli endospèrmic i comença així a formar-se
l'endosperma secundari, que en un inici serveix de d'aliment a l'embrió. Aquest endosperma, més tard, es
converteix en un teixit de reserva de la llavor, que és consumit per l'embrió abans o després de la seva
germinació o bé desapareix per complet de forma secundària. En relació amb aquest procés parlem de
llavors amb o sense endosperma.
|