subf. Poòidies

(= Festucòidies)

Inclou plantes principalment de climes freds i temperats i amb una estratègia fotosintètica per via C3. La fragmentació de les espiguetes té lloc per sobre de la gluma. La lemma presenta cinc o més nervis i la lígula sempre és membranosa.

• Tribu poies: espiguetes multiflores i amb les lemmes més llargues que les glumes. Inclou gèneres propis de zones temperades com Lolium, Festuca, Poa, Dactylis, Melica o Briza.

• Tribu avènies: amb glumes, sovint arestades, que tanquen les lemmes. Els gèneres Avena, Holcus i Phalaris són els més característics.

• Tribu bròmies: amb caràcters de les dues tribus anteriors. El gènere més important és Bromus.

• Tribu tritícies: amb espiguetes uni o multiflores disposades en espigues. Tendència a una fàcil hibridació entre espècies i fins i tot gèneres. Plantes pròpies de zones temperades. Els principals gèneres són: Aegilops, Hordeum, Secale, Triticum, Agropyron i Elymus.

• Tribu agròstides: próxima a la tribu avènies, on la inclouen alguns autors, però amb una sola flor per espigueta. Inclou els gèneres Agrostis, Phleum i Alopecurus.

• Tribu estípies: amb panícules amb una sola flor i espiguetes aciculars. El gènere Stipa inclou espècies pròpies d'estepes i llocs secs d'arreu del món. Oryzopsis inclou algunes espècies de caràcter colonitzador i ruderal.