Avena sativa

(civada; cast. melca)

A l'igual que el sègol, la civada es considera un cultiu secundari. Hom creu que aquest cultiu ha estat domesticat més tard que els altres cereals nadius del sud-oest asiàtic, probablement cap al segle X a. de C. i que aquesta domesticació tingué lloc abans a Europa que al Pròxim Orient. Els primers cultivars eren diploides o tetraploides. però al segle I d. de C. l'hexaploide Avena sativa esdevé el principal cultigen.

La civada ha estat fins no fa gaires anys un dels principals cultius de zones temperades. Un dels usos més importants ha estat l'obtenció de pinso, especialment per a cavalls. Els romans ja cultivaven civada per als seus animals i, en relació amb l'opinió que el gra no era apte per al consum humà, batejaren els germànics amb el nom de "bàrbars menjadors de civada".

La planta és rica en proteïna i greix i aporta una palla que és un bon aliment per al bestiar.