Descripció

• Les poàcies són plantes herbàcies anuals o perennes, rarament llenyoses.



• Quan la germinació, la radícula de l'embrió tot i desenvolupar-se es veu substituïda per rels de nova formació -adventícies- que formen un feix de rels primes i fibroses: les rels fasciculades. La formació de la tija s'inicia amb el desenvolupament del mesocòtil, que en assolir la superfície del sòl origina la nova plàntula. Altres rels també d'origen adventici, poden desenvolupar-se en el propi mesocòtil o en els nusos inferiors de les tiges. L'emergència de la nova plàntula s'inicia amb una petita fulla cilíndrica anomenada coleòptil. De forma posterior l'aparició de les primeres fulles té lloc a través del coleòptil que més tard desapareix.

Estructura teòrica de l'aparell vegetatiu d'una gramínia on es mostra el desenvolupament de les rels adventícies.

• La tija s'anomena canya o palla i es presenta erecta i fistulosa, amb nusos i entrenusos, aquests darrers buits. L'allargament és degut als meristemes presents a cada nus. Les tiges de les gramínies no ramifiquen però sí formen noves tiges que anomenem fillols. Els fillols neixen en les axiles de les fulles, tant de la tija principal (fillols de primer ordre) com de fulles d'altres fillols (fillols de segon ordre).

• La formació de rizomes o estolons en algunes gramínies, és degut al creixement extravaginal, és a dir a la formació de noves tiges a partir de la perforació de les beines d'on s'han originat i al seu posterior desenvolupament subterrani o sobre el sòl. En ambdós casos, en els nusos d'aquestes tiges es formen rels i nous fillols, podent-se així originar noves plàntules independents. El creixement intravaginal, en canvi, permet la formació de nous fillols en l'interior de les beines. En aquest cas es tracta de les plantes cespitoses.

• Les fulles es disposen de forma alterna (disposició dística) i mostren dues parts ben diferenciades, la beina i el limbe. La beina parteix del nusos i de manera ascendent envolta a la tija fins a separar-se d'ella i formar el limbe. El limbe és enter i presenta una nervació paral·lela aparent. Entre la beina i el limbe sol presentar-se una membrana o una línia de pèls, anomenada lígula. De vegades a la base del limbe hi poden haver dues petites prolongacions anomenades aurícules, com trobem en el blat i l'ordi, que segons la seva llargada poden arribar a envoltar a la tija. Un caràcter que permet distingir les poàcies és el tipus de prefoliació, és a dir la disposició de la nova fulla en emergir de la plàntula. Aquesta pot ser de dos tipus: enrotllada o plegada.

• Les inflorescències s'originen tant sobre la tija principal com en els respectius fillols. La unitat floral de les poàcies s'anomena espigueta (o també espícula) i la inflorescència correspon a una panícula o a una espiga, segons les espiguetes siguin pedicel·lades o no. La inflorescència es forma dins la beina foliar més alta i surt quan ja gairebé està madura.

• Descripció floral