Els sistemes moderns de classificaciķ tracten les angiospermes amb el rang de divisiķ, subdivisiķ o classe, segons els diferents autors. Es divideixen en dues classes (o subclasses): dicotiledōnies i monocotiledōnies; i aquestes, al seu torn, en subclasses, ordres i famílies. Les famílies sķn les jerarquies més utilitzades, tant per part dels botānics com pels estudiosos i afeccionats, i de fet sķn la base de la majoria dels textos de sistemātica.
El nombre de famílies reconegut en els recents sistemes de classificaciķ és relativament petit. Va des de les 179 reconegudes pels britānics Bentham i Hooker durant el segle passat (1862-1883) fins a les 354 reconegudes per l'americā Cronquist l'any 1981, les 321 per part del també americā Thorne l'any 1976 o les 418 proposades pel rus Takhtajan l'any 1969. Aquestes discrepāncies reflecteixen les diferčncies d'opiniķ que tenen respecte a l'estatus de cada grup. Per exemple, alguns autors reconeixen els tres grans grups de les lleguminoses com a subfamílies (papilionōidies, cesalpiniōidies i mimosōidies) mentre que d'altres els donen categoria de família (papilionācies, cesalpinācies i mimosācies).
Excepte per a algun cas concret, seguirem la classificaciķ proposada per Heywood (1985), que es basa majoritāriament en els criteris de Cronquist (1968) i d'Stebbins (1974):
Relacions, segons Cronquist, entre les respectives subclasses d'angiospermes: a, dicotiledōnies (Magnoliopsida); b, monocotiledōnies (Liliopsida). La mida dels globus és proporcional al nombre d'espčcies dins cada subclasse.
L'esquema següent presenta els principals ordres i famílies d'angiospermes, segons Heywood, 1985. Per a cada ordre es relacionen les principals famílies botāniques, no obstant, només una selecciķ de les mateixes, corresponents a les de major importāncia agrícola i forestal, sķn desenvolupades en profunditat en forma de temes específics.
DIVISIĶ MAGNOLIŌFITS (= ANGIOSPERMES)
Classe magnoliōpsida (= dicotiledōnies)
Subclasse magnōlides
Ordre magnolials: Família magnoliācies
O. laurals: F. laurācies
O. ranunculals: F. ranunculācies, F. berberidācies
O. papaverals: F. papaverācies, F. fumariācies
Subclasse hamamčlides
O. hamamelidals: F. platanācies
O. fagals: F. fagācies, F. betulācies
Subclasse cariofílˇlides
O. cariofilˇlals: F. cactācies, F. cariofilˇlācies, F. amarantācies,
F. quenopodiācies, F. portulacācies
O. poligonals: F. poligonācies
Subclasse dilˇlčnides
O. malvals: F. tiliācies, F. esterculiācies, F. malvācies
O. urticals: F. ulmācies, F. morācies, F. urticācies,
F. cannabācies
O. violals: F. cistācies, F. violācies, F. tamaricācies,
F. cucurbitācies
O. umbelˇlals: F. araliācies, F. apiācies (= umbelˇlíferes)
Subclasse astčrides
O. gencianals: F. gencianācies, F. apocinācies, F. oleācies
O. polemonials: F. solanācies, F. convolvulācies, F. cuscutācies,
F. boraginācies
O. lamials: F. lamiācies (= labiades)
O. plantaginals: F. plantaginācies
O. escrofularials: F. escrofulariācies, F. gesneriācies,
F. oronbancācies, F. bignoniācies
O. campanulals: F. campanulācies
O. rubials: F. rubiācies
O. dipsacals: F. caprifoliācies, F. valerianācies, F. dipsacācies
O. asterals: F. asterācies (= compostes)
Classe liliōpsida (= monocotiledōnies)
Subclasse alismātides
O. alismatals: F. alismatācies
O. najadals: F. potamogetonācies, F. zosterācies,
F. posidoniācies, F. cimodoceācies
Subclasse commelínides
O. poals: F. poācies (= gramínies)
O. juncals: F. juncācies
O. ciperals: F. ciperācies
O. tifals: F. tifācies
O. bromelials: F. bromeliācies
O. zingiberals: F. musācies, F. estrelitziācies, F. zingiberācies
Subclasse arčcides
O. arecals: F. palmācies (= arecācies)
O. arals: F. arācies, F. lemnācies
Subclasse lílides
O. lilials: F. iridiācies, F. liliācies, F. amarilˇlidācies,
F. dioscoriācies
O. orquidals: F. orquidācies