|
Index > Sistemàtica > Angiospermes
|
|
|
ANGIOSPERMES
Característiques generals
Les angiospermes constitueixen el grup dominant dels vegetals vasculars del món. Van aparèixer a inicis del cretaci, fa aproximadament 120 milions d'anys i al final d'aquest període, fa uns 80-90 milions d'anys, s'havien convertit en el grup vegetal dominant de la Terra. El nombre d'espècies que hom coneix actualment està al voltant de les 220.000.
El nom angiosperma prové del grec angeion vas o recipient i sperma llavor. Es refereix al fet que les llavors (o primordis seminals) es troben tancades per una estructura especial anomenada ovari, constituït per una o diverses macrosporòfil·les, també anomenades fulles carpel·lars o carpels.
Des dels primers orígens, la flor de les angiospermes ha estat associada íntimament amb els pol·linitzadors. Es creu que els escarabats foren els primers pol·linitzadors de les flors al començament del cretaci. L'evolució de la flor amb la seva diversitat de formes, colors, aromes, etc ha estat paral·lela a l'evolució dels insectes i d'altres animals pol·linitzadors. Sembla que el tancament de la fulla carpel·lar per plegament i soldadura dels marges està més associada a la pol·linització per insectes que a la protecció dels primordis seminals contra la visita d'insectes mastegadors. Amb la soldadura dels carpels, a part de l'evident protecció que s'oferia a l'òvul, es condicionava també la transformació dels insectes en mecanismes especialitzats de transferència de pol·len.
Les angiospermes presenten també un nivell molt avançat de diferenciació i estructura cel·lular, essencialment en els teixits conductors d'aigua (xilema), constituïts per tràquees (en lloc de traqueides com a les gimnospermes) i originats per l'escurçament i eixamplament dels elements traqueals. Tanmateix, en el floema s'aprecia la posició transversal de les plaques criboses, un augment de la mida dels porus i un eixamplament d'estructures. Aquest conjunt de progressions donen a les plantes un alt nivell d'eficiència fisiològica en la funció de la conducció en el xilema i el floema. Respecte a la fulla, sembla que inicialment correspon a un pla estructural pinnat (similar a les Cycas), però davant la gran diversitat morfològica i la plasticitat de les estructures foliars, no està resolt encara si és més primitiva la fulla sencera (simple) o la composta. En quant a la nervació, sembla clar que la palmada i la paral·lela han derivat de la pinnada. Les angiospermes també destaquen per la multiplicitat de les formes de vida i tipus de desenvolupament. Pot considerar-se com a punt de partida un arbre perennifoli monopòdic, i a partir d'aquí originar-se repetides vegades, i de forma paral·lela, arbres i arbusts simpòdics de fulla persistent i caduca, lianes, subarbusts, mates, herbes perennes i finalment plantes anuals. Ocasionalment es poden haver produït retrocessos i originar-se secundàriament plantes llenyoses. En els vegetals herbacis s'observa, per la seva part, una desaparició total de l'activitat del càmbium i, per tant, del creixement secundari en diàmetre.
A les flors de les angiospermes es donen també totes les formes possibles de distribució de sexes: monoiques, dioiques i polígames. Durant molt de temps s'ha discutit si s'ha considerat més primitiva la flor unisexual o l'hermafrodita. En principi es pot pensar en una flor unisexual com l'originària de les angiospermes, però en els darrers temps s'ha imposat de forma quasi general l'opció per la flor hermafrodita per les raons següents:
Classificació de les angiospermes Diferències entre dicotiledònies i monocotiledònies |
|
|