| >> inici | ||
| INFLORESCÈNCIES | ||
| Concepte | ||
| Tipus | ||
| Simples | ||
| racemoses | ||
| cimoses | ||
| Compostes | ||
| Particulars | ||
|
|
|
|
Inflorescències racemoses
Inflorescències racemoses o de creixement indeterminat:
Totes les flors es desenvolupen al llarg d'un eix simple, de manera que les primeres que
s'obren són les inferiors, i més tard ho fan les
superiors.
 Esquema de les inflorescències racemoses:
a, raïm; b, umbel·la; c, corimbe; d, espiga; e, ament; f, espàdix; g, capítol; (r, receptacle; b, bràctea; f, flors) |
| Flors pedunculades |
Les flors arriben a diferent altura |
||
| Les flors arriben al mateix nivell |
Surten del mateix punt |
||
| Surten de diferent punt |
|||
| Flors sèssils |
Eix floral herbaci |
Flors hermafrodites |
|
| Flors unisexuals |
|||
| Eix floral carnós |
|||
| Eix floral dilatat i aplanat |
|||
És una inflorescència simple, és a dir, amb un sol eix portador de flors, que presenta flors pedunculades disposades helicoidalment al voltant d'un eix erecte (ex. crucíferes: Capsella, Diplotaxis) ) raims de lliri de Sant Bru (Anthericum liliago)
| ) raim de sarronet de pastor (Capsella bursa-pastoris)
) raims de falsa acàcia (Robinia pseudoacacia)
|
Difereix del raïm únicament en què les flors que presenta són sèssils, és a dir, no presenten un peduncle visible i són hermafrodites (ex. Polygonum). |
) espigues d'herba presseguera (Polygonum persicaria)
|
Difereix de l'espiga en què és una inflorescència pèndula, i les flors són unisexuals (ex. flors masculines de Salix, Alnus, Quercus). ) aments de salze blanc (Salix alba)
| ) aments d'alzina (Quercus ilex)
|
Presenta l'eix de la inflorescència engruixit i carnós, sovint envoltada d'una gran bràctea anomenada espata (ex. Arum). | ) espàdix i espata de rapa (Arum italicum)
|
Difereix del raïm en la longitud dels pedicels florals. Tot i néixer de nusos diferents, les flors basals presenten pedicel·les més llargs que les flors apicals, de manera que tot el conjunt de flors de la inflorescència ocupa un mateix nivell (ex. Viburnum). | ) corimbe de marfull (Viburnum tinus)
|
Els entrenusos de l'eix de la inflorescència són extremadament curts, de manera que sembla que tots els pedicels es formin a la mateixa alçada, punt on de manera característica presenta bràctees, i simulen els radis d'un paraigua (ex. umbel·líferes: Daucus, Bupleurum i araliàcies: Hedera). |
) umbela de pastanaga borda (Daucus carota)
|
) umbela de matabou (Bupleurum fruticosum)
|
L'eix principal de la inflorescència és aplanat i molt eixamplat, envoltat per un conjunt de bràctees que formen l'involucre. Les flors són sèssils i es situen helicodalment al voltant d'aquest eix tan especial (ex. compostes: Centaurea, Santolina). | ) capitols de girasol (Helianthus annuus)
|
) capítols de sempreviva (Helichrysum stoechas)
|
) capítol de bracera (Centaurea aspera)
|