Inflorescències cimoses
Inflorescències cimoses o de creixement determinat: En desenvolupar-se l'eix de la inflorescència s'origina una flor a l'extrem apical i per aquest punt ja no creix més. La inflorescència, però, continua desenvolupant-se però ho fa a partir de branques laterals axil·lars pròximes a la flor terminal. 

Aquestes inflorescències es classifiquen segons el nombre de branques laterals que s'originen per sota de la flor terminal. 
Esquema de les inflorescències cimoses:
a, drepani; b, ripidi; c, dicasi; d, pleocasi

Amb una sola ramificació
Cima unipara
Ramificació cap a la mateixa banda
Cima unípara escorpioide
En un mateix pla
En més d'un pla
Ramificació alternativa a ambdues bandes
Cima unípara helicoide
En un mateix pla
En més d'un pla
Amb dues ramificacions oposades
Amb mes de dues ramificacions


  • Cima unípara o monocasi


  • Presenten una sola ramificació. Hom pot diferenciar:

    • Cima unípara escorpioide


    • Quan la ramificació es produeix sempre cap a la mateixa banda.

      • Drepani


      • Les flors de la inflorescència es situen en un mateix pla (ex. Heliotropium, Juncus).
cima escorpioide en drepani d'herba berruguera (Heliotropium europaeum)

cima escorpioide en drepani d'herba berruguera (Heliotropium europaeum)
      • Cinci


      • Les flors de la inflorescència es situen en més d'un pla (ex. Borago).

    • Cima unípara helicoide


    • Quan es produeix una ramificació alternativa a ambdues bandes laterals.

      • Ripidi


      • Les flors de la inflorescència es situen en un mateix pla (ex. Iris).
cima helicoide en ripidi (Iris pseudacorus)

cima helicoide en ripidi (Iris latifolia)
      • Bòstrix


      • Les flors de la inflorescència es situen en més d'un pla (ex. Hypericum).

cima helicoide en bostrix (Hypericum perforatum)
  • Cima bípara o dicasi


  • Presenten dues branques florals laterals oposades (ex. cariofil·làcies, Silene, Stellaria).
dicasis de colitxos (Silene vulgaris)

dicasi de rèvola (Stellaria holostea)


  • Cima multípara o pleocasi


  • Quan presenten més de dues branques florals laterals. Un cas particular són les cimes en glomèruls, en les quals els eixos de les branques són tan curts que les flors s'agrupen en un conjunt dens (ex. Parietaria).

glomeruls de morella roquera (Parietaria judaica)