| >> inici | ||
| INFLORESCÈNCIES | ||
| Concepte | ||
| Tipus | ||
| Simples | ||
| racemoses | ||
| cimoses | ||
| Compostes | ||
| Particulars | ||
|
|
|
|
Inflorescències cimoses
Inflorescències cimoses o de creixement determinat:
En desenvolupar-se l'eix de la inflorescència s'origina una flor a l'extrem
apical i per aquest punt ja no creix més. La inflorescència, però,
continua desenvolupant-se però ho fa a partir de branques
laterals axil·lars pròximes a la flor
terminal.
Aquestes inflorescències es classifiquen segons el nombre de branques laterals que s'originen per sota de la flor terminal.
Aquestes inflorescències es classifiquen segons el nombre de branques laterals que s'originen per sota de la flor terminal.
 Esquema de les inflorescències cimoses:
a, drepani; b, ripidi; c, dicasi; d, pleocasi |
| Amb una sola ramificació Cima unipara |
Ramificació cap a la mateixa banda Cima unípara escorpioide |
En un mateix pla |
|
| En més d'un pla |
|||
| Ramificació alternativa a ambdues bandes Cima unípara helicoide |
En un mateix pla |
||
| En més d'un pla |
|||
| Amb dues ramificacions oposades |
|||
| Amb mes de dues ramificacions |
|||
Presenten una sola ramificació. Hom pot diferenciar: |
Quan la ramificació es produeix sempre cap a la mateixa banda. |
Les flors de la inflorescència es situen en un mateix pla (ex. Heliotropium, Juncus). ) cima escorpioide en drepani d'herba berruguera (Heliotropium europaeum)
){kind=small} | ) cima escorpioide en drepani d'herba berruguera (Heliotropium europaeum)
|
Les flors de la inflorescència es situen en més d'un pla (ex. Borago). |
Quan es produeix una ramificació alternativa a ambdues bandes laterals. |
Les flors de la inflorescència es situen en un mateix pla (ex. Iris). ) cima helicoide en ripidi (Iris pseudacorus)
| ) cima helicoide en ripidi (Iris latifolia)
|
Les flors de la inflorescència es situen en més d'un pla (ex. Hypericum). | ) cima helicoide en bostrix (Hypericum perforatum)
|
Presenten dues branques florals laterals oposades (ex. cariofil·làcies, Silene, Stellaria). ) dicasis de colitxos (Silene vulgaris)
| ) dicasi de rèvola (Stellaria holostea)
|
Quan presenten més de dues branques florals laterals. Un cas particular són les cimes en glomèruls, en les quals els eixos de les branques són tan curts que les flors s'agrupen en un conjunt dens (ex. Parietaria). | ) glomeruls de morella roquera (Parietaria judaica)
|