|
PARTS DE LA FLOR
- Tàlem: receptacle on s’insereixen les diferents parts de la flor
- Periant: conjunt de dos verticils més externs de la flor (calze i corol·la). Si la flor presenta els
dos verticils diem que és diclamídia. Quan els dos verticils son morfològicament similars, el seu conjunt
s’anomena perigoni i les peces tèpals.
Si la flor presenta només un verticil diem que és monoclamídia.
Si la flor manca de periant diem que és aclamídia.
- Calze: verticil més extern de la flor format per peces d'aparença foliar anomenades sèpals, sovint
de coloració verdosa. Se'ls considera derivats de nomofil·les perquè realitzen igualment la fotosíntesi, però
no estan tan especialitzats com per presentar parènquima en palissada. Els sèpals poden adoptar formes
petaloides quan els pètals manquen (ex., Helleborus, Anemone, Aconitum).
- Corol·la: segon verticil floral format per una sèrie de fulles modificades anomenades pètals.
S'admet que són estams sense
esporangis.
adaptats a la funció d'atraure els agents pol·linitzadors,
raó per la qual mostren colors vistosos i desprenen aromes.
- Androceu: tercer verticil floral format per peces anomenades estams, els quals són equivalents
als microsporofil·les i representen la part masculina de la flor.
- Gineceu: verticil floral més intern de la flor, format per fulles carpel·lars (macrosporofil·les) que corresponen a la part femenina de la flor. Sobre aquestes fulles es desenvolupen els primordis seminals o òvuls (megasporangis).
|
Detall d'una flor d'una dicotiledònia:
1, estigma; 2, estil; 3, antera; 4, filament; 5, estam;
6, pètal; 7, ovari; 8, sèpal; 9, receptacle; 10, pedicel.
|
