|
|
|
GINECEU
PARTS DEL GINECEU
El gineceu correspon al conjunt d’òrgans femenins de la flor. Presenta una morfologia molt variada però en
darrer terme correspon al conjunt de fulles fèrtils femenines de la planta. En les angiospermes, aquestes
fulles (que anomenem carpels) se solden per constituir una cavitat anomenada ovari on, al seu interior,
trobem situats els primordis seminals. Aquest caràcter defineix el significat literal del nom d’angiosperma,
"cavitat que tanca llavors".
|
|
En la flor de les angiospermes més primitives, (p.e. Magnolia) el gineceu està constituït només per una
fulla carpel·lar, que, tancada pel seus marges, inclou el primordi seminal a l’interior del plec. La zona receptora
del pol·len correspon a la línia de sutura o també anomenada cresta estigmàtica.
|
 Carpel primitiu d'una angiosperma: una fulla fèrtil plegada pel seu nervi dorsal (nd),
amb primordis seminals (ps) al seu interior i una cresta estigmàtica (ce), al llarg de la zona de sutura,
receptora dels grans de pol·len (gp).
|
|
En la flor d’angiospermes més evolucionades, com per exemple l’ametller, el presseguer o la prunera, aquesta soldadura —originada pels marges de la fulla— es va modificant fins a definir un estigma apical sostingut per un filament estèril, l’estil. Així, ovari, estil i estigma componen el que es coneix també per pistil, nom que deriva de la seva similitud amb una mà de morter |  Parts del gineceu (a, ovari; b, estil; c, estigma).
|