Tipus de flors

• Flor regular o flòscul, en forma de tub.
  
  * [C(5) A(5)] G(2)



• Flor ligulada, en forma de llengüeta, per l'expansió lateral dels pètals. La llengüeta mostra tres dents que corresponen a tres pètals; els altres dos estan molt reduïts. De vegades aquestes flors són exclusivament femenines o estèrils.
  
  flor bisexual:       ! [C(5) A(5)] G(2)


flor pistilada:       ! C(5) A0 G(2)

Flors de compostes:
a, detall d'una flor ligulada pistilada;
b, detall d'una flor en flòscul en què
els estams formen un cilindre per l'interior del qual passa l'estil amb els estigmes.

• L'androceu el formen cinc estams, els quals estan soldats per les anteres (estams singenèsics).
• El gineceu és ínfer i bicarpelar, amb un estil que puja per l'interior dels estams.
• La pol·linització és per insectes i, excepcionalment, en compostes de llocs tropicals amb flors tubuloses molt allargades, són pol·linitzades per ocells (colibrís).
• L'estigma no és receptiu fins que emergeix de dins del cilindre format per les anteres.
• Les teques dels estams aboquen el pol·len al tub format per les cinc anteres. L'estil, a mesura que es desenvolupa, arrossega el pol·len cap a dalt fins que el deixa a la disposició dels insectes, i els estigmes, alhora, són preparats per a rebre pol·len d'una altra flor.
• El fruit, anomenat cípsela, és sec indehiscent en forma d'aqueni i amb una sola llavor. Pot estar acompanyat pel vilà o no.
• Les llavors contenen poc endosperma i el seu oli normalment té missió de reserva.

Cípseles de diversos gèneres de compostes:
a, amb papus i sense bec d'Aster; b, amb bec i papus de Lactuca;
c, amb aculis de Bidens; d, sense papus d'Helianthus.