|
Abies alba
(avet; cast. abeto)
Arbre de 20-30 m, que pot arribar als 50, perennifoli, amb ramificació verticil·lada i sols amb macroblasts. Escorça amb vesícules resinoses,
llisa de jove i que es desprèn en plaques en exemplars vells. Fulles linears, amb base circular i bandes estomàtiques al revers; les de la part
inferior de la copa lleugerament emarginades i en disposició subdística, les de la part superior en disposició radial i acuminades.
Cons masculins axil·lars i nombrosos a la cara inferior de les branques baixes. Cons femenins erectes, sobre branques de l'any anterior de la
part superior. Estròbils més o menys cilíndrics, amb bràctees tectrius exsertes; a la maduresa es desprenen les escames i les bràctees juntament
amb les sements, restant el raquis de l'estròbil sobre la branca.
Indiferent edàfic, viu en indrets obacs de la part superior de l'estatge montà i inferior del subalpí, entre 1000 i 2000 m, on forma
boscos -avetoses-. S'estén pel centre i sud d'Europa; a Espanya està limitat als Pirineus, trobant-se les principals masses forestals a les
províncies de Lleida, Osca i Navarra; el seu límit meridional es troba al Montseny i a la serra de Guara (Osca). Ha estat explotada com a
espècie forestal, encara que la seva fusta és de pitjor qualitat que la del pi. L'extracció de la seva trementina també va tenir una certa
importància. També es planta com a arbre ornamental, encara que a Catalunya és més utilitzat l'híbrid entre A. alba
i A. pinsapo.
|
Avet (Abies alba)
|
)
)
)
)
)