|
Ramificació de les tiges
|
Quan una gemma
es desenvolupa dóna lloc a un brot, i un cop aquest estigui completament desenvolupat esdevindrà una branca. L'aparició de noves branques dóna lloc a la ramificació.
La ramificació de les tiges dels cormòfits es pot produir de dues formes:
|
|
- Dicotòmica o terminal:
el punt vegetatiu es divideix en dos, es bifurca i en surten dues branques equivalents a l'extrem de
l'eix. És pròpia dels
tal·lòfits;
en els cormòfits solament es
presenta en alguns gèneres de
pteridòfits
(ex., Psilotum, Selaginella, Lycopodium).
|
|
- Lateral:
d'una tija principal surten branques laterals. És la més estesa entre les plantes vasculars.
Hi ha dues variants:
|
|
- Monopòdica:
el con vegetatiu de la tija principal es manté funcional any rere any.
L'eix principal creix sense interrupció i del seu costat surten branques laterals de primer ordre, que a la
vegada es tornen a ramificar. Predomina entre les coníferes.
Avet (Abies alba)
|
Cedre (Cedrus sp.)
|
- Simpòdica:
el punt vegetatiu atura el seu creixement i és una o més branques laterals les que el continuen.
És pròpia de les angiospermes.
Ginestera vimenera (Retama sphaerocarpa)
|
Roure valencià (Quercus faginea)
|
|
)
)
)
)
