 | ||
| Nomenclatura | ||
|
|
|
Index > Sistemàtica > Nomenclatura
|
|
|
NOMENCLATURA BOTÀNICA
Història
A principis del s. XVIII els naturalistes ja disposaven d'una gran quantitat de material d'herbari que s'anava recopilant,
i es feia necessari ordenar-lo i classificar-lo. En aquest context va sorgir un dels científics més importants de la història
de la taxonomia dels éssers vius: Karl von Linné, nascut a Suècia l'any 1703, que als 28 anys es va proposar el que
ell va anomenar la "reforma" de la Botànica. Linné fou el primer científic que es va proposar l'agrupament de tots els
organismes coneguts en categories jerarquitzades definides, a base d'incloure grups morfològicament similars dins
d'altres grups superiors, de manera que va establir una sèrie de categories jerarquitzades (espècies, gèneres, ordres,
classes i regnes). El primer gran mèrit de Linné fou crear un sistema taxonòmic simplificat que, gràcies a una consideració
global de tots els mètodes preexistents, era fàcil d'utilitzar, responia a les exigències pràctiques i estava construït de
manera regular. El segon mèrit va consistir en la consolidació de la nomenclatura, aspecte que en no estar tipificat
dificultava la comunicació internacional y els intents de compilar i ordenar tots els éssers descrits. En la seva obra
Philosophia botanica (1751) va elevar a categoria de llei general la denominació binària o binomial de les espècies.
Cal destacar que, a partir de la idea de Linné, el sistema de nomenclatura binomial ja va ser acceptat en el Congrés
Internacional de Botànica de París de l'any 1867, a proposta d'Alphonse de Candolle. En congressos posteriors les
normes van anar essent modificades per tal d'adequar-les a les noves exigències que sorgien, però foren la base del
què des de 1952 es coneix com a International Code of Botanical Nomenclature.
Jerarquies taxonòmiques
El Codi Internacional de Nomenclatura Botànica regula la nomenclatura dels tàxons.
Tàxon és un concepte abstracte que agrupa conjunts d'individus (plantes) amb la finalitat
de classificar-los en un sistema jeràrquic. Els rangs acceptats de major a menor són:
L'espècie és el rang bàsic de la classificació botànica.
De vegades s'utilitzen categories intermèdies utilitzant el prefix sub-, com per exemple subclasse o subfamília.
Els rangs taxonòmics per sobre del gènere tenen un sufix (són d'ús obligatori per als rangs superiors al gènere i fins a l'ordre). En la taula següent es mostren els sufix per als diferents rangs de plantes amb flors. Per als fongs i les algues s'utilitzen per alguns rangs uns sufix diferents als aquí mostrats.
El gènere
El gènere i els seus rangs inferiors no tenen sufix indicatiu. El nom d'un gènere és un substantiu singular, llatí o llatinitzat. Només la primera lletra s'escriu en majúscula.
Olea correspon al nom llatí de l'olivera Cedrus prové del nom grec kedrus Catalpa és el nom indígena d'un arbre d'Amèrica del Nord Retama és el nom espanyol d'un arbust Sequoia recorda a un indi “cherooke” anomenat Sequoyah
Puccinellia subgen. Pseudocolpodium L'espècie
El binomi
Els noms de les espècies corresponen a un binomi, és a dir estan formats per dos termes, un d'ells correspon al nom d'un gènere i l'altre a un epítet específic. Aquest epítet equival a un adjectiu o a un nom en genitiu, d'aquí que no tingui sentit si no va unit a un nom. La primera lletra del primer terme del binomi (nom del gènere) s'escriu en lletra majúscula, mentre que la resta s'escriu en minúscula. L'epítet específic s'escriu tot ell en lletra minúscula.
Convolvulus arvensis Pinus halepensis
A partir del primer cop que es cita una espècie en un text i sempre que no hi hagi possibilitat d'error, es pot abreujar el primer terme del binomi per la seva lletra inicial seguida d'un punt. Així per exemple un treball que ens aporti molta informació sobre l'espècie Papaver rhoeas (la rosella) només el primer cop s'expressarà el binomi complet mentre que les següents vegades es podrà citar com P. rhoeas. D'igual manera es poden abreujar les diferents espècies d'un gènere si queda clar el gènere del qual s'està parlant: Per exemple:
L'autor Un nom científic complet porta, a més dels dos epítets, el nom o els noms dels autors (o autoritats) que han descrit l'espècie per primera vegada. La majoria de les vegades s'escriuen abreujats:
Si l'autor és poc conegut s'utilitza el cognom complet:
Els noms dels autors no s'escriuen mai en cursiva.
Quan un tàxon del nivell de gènere o inferior es canvia de gènere, es manté el nom de l'autor original, però s'escriu entre parèntesi, i a continuació el nom de l'autor que ha proposat la modificació:
Els sinònims Quan una espècie rep dos o més noms -cosa freqüent segles enrera, davant la dificultat de comunicació entre els botànics-, s'aplica el principi de la prioritat, és a dir el nom acceptat més antic. Per a les plantes vasculars es retrocedeix fins l'1 de maig de 1757, data quan es publicà la primera edició de Species Plantarum de Linné.
Si es desitja es pot indicar el sinònim a continuació del nom vàlid, però sempre entre parèntesi.
Els tipus Tota espècie vegetal, i en conseqüència el seu nom, té un espècimen tipus que es conserva en herbaris reconeguts. Es tracta d'un exemplar que serveix de punt de referència nomenclatural. Aquest espècimen es coneix amb el nom d'holotipus. Els tipus nomenclaturals elegits amb posterioritat a la publicació original del nom, quan no existeix o bé no es coneix cap element que pugui fer la seva funció, s'anomenen neotipus Els híbrids
La fórmula per designar els híbrids resulta d'utilitzar el signe x. El més senzill és utilitzar el nom dels dos progenitors
lligats pel signe x:
x Agropogon (= Agrostis x Polypogon) Els rangs infraespecífics
Per designar els rangs infraespecífics (subespècie, varietat o forma) s'utilitzen termes llatins. Aquest terme s'escriu en
cursiva a continuació del nom de l'espècie i va precedits per l'abreviatura corresponent: subsp. per a subespècie,
var. per a varietat i f. per a forma. Aquestes abreviatures porten punt.
Brassica oleracea var gemmifera Les cultivars
Les cultivars corresponen a plantes cultivades que es diferencien per caràcters (biològics, morfològics, citològics, bioquímic,
etc.) propis i que transmeten a la descendència. Cultivar es un terme que deriva de cultivated variety, varietat de
cultiu. Aquest concepte es diferent del concepte de varietat en el Codi de Botànica. Es pot utilitzar el terme varietat
amb el sentit de cultivar si no hi ha dubte que es tracta d'una varietat de cultiu.
La nomenclatura de les plantes cultivades està regulada pel Codi Internacional de Nomenclatura de Plantes Cultivades. Els noms de les cultivars es compon del nom botànic o del nom comú d'un gènere o d'una espècie més el nom de la cultivar. Els epítets de els cultivars han de ser de forma clara, diferents dels epítets botànics llatins habituals i es reconeixen per que van precedits de l'abreviatura “cv.” o bé van tancats entre cometes sencilles ('...'). D'aquesta manera s'arriba a una nomenclatura trinomial. Els epítets de les cultivars s'escriuen en majúscules i s'evita l'ús d'epítetes llatins per no confondre-les amb varietats regulades pel Codi de Botànica. El més freqüent és utilitzar epítets amb referència a persones, llocs geogràfics o d'altres de caràcter tècnic. En no ser noms llatins no s'escriuen mai en cursiva.
Cebada cv. 'Dobla' Oryza sativa cv. 'Bomba' Sorghum 'Texas 610' Zea mays 'Wisconsin 153 A' Si la cultivar procedeix d'un híbrid, es fusionen llavors els dos sistemes nomenclaturals
|
|
|