S'anomena estoló a un brot lateral d'una tija, més o menys prim i molt allargat, que creix per sobre la superficie del sòl o per sota d'ell. Presenta diversos entrenussos i és portador de petites fulles o esquames. Les gemmes presents a les aixelles de les fulles donaran lloc a inflorescències, o a nous estolons. El desenvolupament de l'estoló a partir d'una plàntula jove té lloc de forma radial alhora que en els nussos d'arrelament s'originen noves plàntules de forma vegetativa.

Gram negre (Potentilla reptans)

Gram (Cynodon dactylon)

Estolons epigeus:
a: Agrostis blanca (Agrostis stolonifera), amb nusos que desenvolupen rels adventícies
b: Ranuncle repens (Ranunculus repens) i c: Maduixera (Fragaria sp.),
amb nusos que desenvolupen rosetes de fulles, sense rels adventícies

Els estolons poden ser epigeus o subterranis. Els primers creixen sobre el sòl: (ex., Fragaria, Trifolium repens, Ranunculus repens, Agrostis estolonifera). Dels estolons epigeus podem distingir dos tipus, aquells en els nussos dels quals es desenvolupen rels adventicies, (ex., Agrostis stolonifera, Paspalum paspalodes, Trifolium repens), d'aquells altres, que presenten, al seu extrem, una roseta de fulles a partir de la qual divergeixen nous estolons addicionals, sense el desenvolupament de rels adventicies en cap dels nussos situats entre la planta mare i la nova roseta filla (ex., maduixera i Ranunuclus repens) . El estolons subterranis, com el seu nom indica, creixen sota el sòl (ex., menta pebrera -Mentha piperita-).

Gram d'aigua (Paspalum paspalodes)

Trèvolet de prat (Trifolium repens)

Boto d'or repent (Ranunculus repens)