índex > morfologia corm > gimnospermes
MORFOLOGIA
Gimnospermes: són espermatòfits llenyosos, amb els òrgans sexuals masculins i femenins diferenciats i independents entre si, que es poden desenvolupar sobre la mateixa planta -espècies monoiques- o sobre individus diferents -espècies dioiques. Els seus primordis seminals són nus, és a dir, no estan tancats dins d'un ovari i presenten fecundació simple.

  • Tija: eix principal o tronc que actua com a suport de la planta, i que es divideix en branques que duen les fulles. L'aparició de noves branques a partir de les gemmes i els brots dóna lloc a la ramificació. Entre les tiges de les gimnospermes predomina la ramificació monopòdica, és a dir, quan l'eix principal es manté funcional any rere any i es ramifica a partir de branques laterals.


Avet (Abies alba)
  • Brot: porcio de la tija que duu les fulles. Quan una gemma es desenvolupa dóna lloc a un brot, i un cop aquest estigui completament desenvolupat esdevindrà una branca. Totes les gimnospermes presenten brots normals o macroblasts, brots de creixement llarg que formen les rames o les prollonguen. També hi ha però, algunes espècies que presenten braquiblasts, brots de creixement limitat amb els entrenussos molt curts, i amb les fulles per tant aproximades, donant la sensació que les fulles neixen agrupades en feixos o rosetes.


Macroblast (m) de Cedrus amb diversos braquiblasts (b) i con masculí amb els esporofil·les (e).
Brot llarg o macroblast d'avet grec (Abies cephalonica)
Branca o macroblast, amb brots curts o braquiblasts, de làrix del Japó (Larix kaempferi)


  • Fulles: òrgans laminars, de creixement limitat, que neixen als nusos de la tija o les branques i tenen coloració verda per la presència de clorofil·la. Les fulles de les gimnospermes no presenten estípules i gairebé mai tampoc pecíol. Són generalment simples - compostes a les cicadàcies i grups afins-, de nervadura més o menys paral·lela -dicotòmica a Ginkgo - i molt sovint perennes -encara que gèneres com ara Larix, Metasequoia o Taxodium presenten fulles caduques. Quant a la forma del limbe, predominen les fulles aciculars (ex., pins), esquamiformes (ex., xiprers i savines), linears (ex., avets, teixos...) o subulades (ex., ginebres); però també en presenten d'altres tipus (ex., flabel·liformes a Ginkgo biloba o el·líptiques en algunes espècies d'Agathis).

Fulles aciculars de pi (Pinus sp.)
Diferents tipus de fulles:
a, branqueta amb fulles esquamiformes del xiprer (Cupressus sempervirens); b, subulada del ginebre (Juniperus communis);
c, flabel·liforme de Ginkgo biloba; d, linear de l'avet (Abies alba); e, acicular del pi pinyer (Pinus pinea).


Fulles esquamiformes de xiprer de Lawson (Chamaecyparis lawsoniana)
Fulles subulades de càdec (Juniperus oxycedrus)


Fulles flabel·liformes de ginkgo (Ginkgo biloba)
Fulles linears d'avet (Abies sp.)

  • Fil·lotaxi: és la disposició ordenada de les fulles a la tija, constant per a cada espècie. Els principals tipus de disposició de les fulles a les gimnospermes són:

    • Esparsa: quan apareix una fulla per nus, i aquestes es disposen helicoïdalment al llarg del brot (ex., pinsap).

    • Dística: correspon a un cas particular de l'anterior, en què les fulles, encara que inserides helicoïdalment al llarg del brot, s'arrengleren en dues fileres (ex., avet, teix).

    • Decussada: correspon a un cas especial de fulles oposades, en què les fulles d'un nus estan en creu -girades 90º- respecte a les dels nusos anterior i posterior (ex., xiprer).

    • Verticil·lada: quan es presenten més de dues fulles per nus (ex., càdec, ginebre).



Diferents tipus de disposició de les fulles:
a, esparsa de pícea (Picea abies); b, dística de l'avet (Abies alba); c, decussada del xiprer (Cupressus sempervirens); d, verticil·lada, del ginebre (Juniperus communis).